[MANIFEST] Referèndum, independència, treball... Sí o Sí!

Malgrat l’esgotament polític del règim del 78, que darrerament s’ha fet més que evident amb la proliferació de casos de corrupció.  La corrupció i el saqueig d’allò públic com a sistema. No sembla que hi pugui haver a curt o mig termini canvis substancials tant en el poder mateix com en les polítiques que s’han imposat els darrers anys. S’ha governat a favor d’una oligarquia que té segrestat l’estat. Es legisla per les grans empreses, es privatitzen guanys i se socialitzen pèrdues,  es retallen cada cop més drets i llibertats,  i la hipotètica sortida de la crisi se salda amb un increment de les desigualtats socials i amb la precarietat laboral i de projecte de vida de la majoria social com a normalitat. L’Estat, en la seva dimensió col·lectiva, està en fallida, no pot ni garantir les pensions.

Vista la involució política de la Unió Europea, ara es debat entre el neoliberalisme i la dreta reaccionària, l’esquerra ja no és reconeix a ella mateixa i està perdent espai social. I el menyspreu per les vides dels fugitius de les guerres i les fams per part dels estats i de manera especial per l’Estat Espanyol.  Constatem que les grans tendències no són gens favorables.

Hores d’ara es pot dir que el procés polític més interessant a Europa, des d’un punt de vista democràtic, progressista i de defensa dels interessos populars, és el que s’ha encetat a Catalunya, el qual s’ha de materialitzar sí o sí a través d’un referèndum. No podem seguir dintre d’un estat en contra. Cal prendre les nostres pròpies decisions en funció de la nostra realitat i les nostres necessitats.

Perquè en darrer terme un país funciona si així ho volen les seves classes treballadores. A nosaltres ens pertoca de decidir com ha de funcionar, i si cal com ha d’aturar-se amb una vaga general en el context d’una mobilització popular sostinguda.

Necessitem iniciar un procés constituent, amb l’empenta i el protagonisme de les classes treballadores  que permeti la reversió de les actuals dinàmiques que ens porten cap a l’empobriment col·lectiu (no és austeritat és empobriment), la pèrdua de drets laborals i socials i  l’erosió del mínim funcionament democràtic: Cap respecte per la voluntat del poble de Catalunya, processament de càrrecs electes per l’exercici de les seves funcions, i vulneració sistemàtica i esbiaixada de  la llibertat d’expressió, per posar-ne tres exemples.

I ara, si sabem aprofitar el moment històric, està a les nostres mans millorar les correlacions de força.

Perquè en darrer terme un país funciona si així ho volen les seves classes treballadores. A nosaltres ens pertoca de decidir com ha de funcionar, i si cal com ha d’aturar-se amb una vaga general en el context d’una mobilització popular sostinguda.

Visca el 1r de maig!
Visca la classe treballadora!
Visca la Terra!